FIGURES RETÒRIQUES HAMLET
Elsinore: el castell.
POLONI
Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar.
REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica.
POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.
Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.
Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
considereu això: tinc una filla
―i fins que ja no sigui meva, la tindré―
que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu:
Llegint.
"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una
expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula
horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc,
aquesta...", etc.
REINA
Això li ha donat Hamlet?
POLONI
Bona senyora, espereu un moment.
No dic res que no hi sigui.
Llegint.
"Dubta del foc que pot tenir un estel;
dubta que el sol es mogui dalt del cel;
dubta de si la veritat té honor;
però no dubtis mai del meu amor."
"Ah,
estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art
d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.
REI
Però, com ha acollit el seu amor?
POLONI
Què penseu, vós, de mi?
REI
Que sou un home honrat i molt lleial.
Per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps - Repetició i antítesi.
És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert - Conmutació.
Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa. - Hendíadis
"Dubta del foc que pot tenir un estel;
dubta que el sol es mogui dalt del cel; dubta de si la veritat té honor;
però no dubtis mai del meu amor." - Paral·lelisme
